Avui ja fa 10 anys d'aquelles paraules tant dures que em vas dir...Però el temps passa i haig de tirar endavant, mirar cap a un futur, per molt difícil que em sigui, però ho haig de fer tant per tu com per mi...
El temps està passant, lent, molt lent, massa i tot, però alhora em passa ràpid, han passat 10 anys i sembla que fos ahir, però alhora se m'ha fet duríssim, llarguíssim i insuportable. Viure un dia a dia sense tenir-te al meu costat, sense poder-te explicar tot allò que em passa, tot el que faig cada dia, que em donis consells, m'ajudis, m'escoltis,...
Però ja no pot ser, tot això es va acabar aquell 10 de juny del 2000, totes les nostres conversacions, les teves carícies, les teves paraules, les teves maneres de veure la vida, de tirar endavant, de dir-me les coses...Hi ha tantes coses que trobo a faltar...Però sempre et recordo, sempre et duc en el meu cor, en la meva ment, dins meu, davant perquè em puguis guiar, perquè m’il•luminis el camí...
Però he trobat algú, algú amb el que puc parlar, que m'escolta i sobretot que m’entén. Sap com es passa, com s'ha de superar i sobretot, com tirar endavant recordant-te a tot moment, però amb un bon pensament, amb un bon record, amb els ulls plorosos però sense plorar, perquè tots els records són moments inoblidables, bons moments que mai es podran oblidar...
Però se que estiguis on estiguis m'estaràs protegint i ajudant dia i nit...
T'ESTIMO PAPI!
El temps està passant, lent, molt lent, massa i tot, però alhora em passa ràpid, han passat 10 anys i sembla que fos ahir, però alhora se m'ha fet duríssim, llarguíssim i insuportable. Viure un dia a dia sense tenir-te al meu costat, sense poder-te explicar tot allò que em passa, tot el que faig cada dia, que em donis consells, m'ajudis, m'escoltis,...
Però ja no pot ser, tot això es va acabar aquell 10 de juny del 2000, totes les nostres conversacions, les teves carícies, les teves paraules, les teves maneres de veure la vida, de tirar endavant, de dir-me les coses...Hi ha tantes coses que trobo a faltar...Però sempre et recordo, sempre et duc en el meu cor, en la meva ment, dins meu, davant perquè em puguis guiar, perquè m’il•luminis el camí...
Però he trobat algú, algú amb el que puc parlar, que m'escolta i sobretot que m’entén. Sap com es passa, com s'ha de superar i sobretot, com tirar endavant recordant-te a tot moment, però amb un bon pensament, amb un bon record, amb els ulls plorosos però sense plorar, perquè tots els records són moments inoblidables, bons moments que mai es podran oblidar...
Però se que estiguis on estiguis m'estaràs protegint i ajudant dia i nit...
T'ESTIMO PAPI!
Et trobo a faltar, trobo a faltar el teu somriure, les teves abraçades les teves carícies, les teves paraules...
Gràcies per estar sempre i estigues segur que me’n sortiré, perquè amb tu tot es més fàcil, tot es de color, tot té llum, tot té camí...
Estic contant els dies que queden per tornar-te a tenir, per tornar-te a dir que t'estimo i que lluitaré fins el final...
Gràcies per lo d'ahir, per dir-li que m'ajudés, que estigués al meu costat, que m'escoltés, que m'animés...tot el que fas no te preu ni paraules...GRÀCIES CARINYU!
T'ESTIMO!
09/06/10
No hay comentarios:
Publicar un comentario